La màgia de la Correm Junts
Des de primera hora del matí de diumenge diferents grups de persones treballen a la plaça de Sarrià i els seus voltants per deixar-ho tot a punt, per tal de fer possible una nova edició de la Correm Junts. Enrere queden molts dies i setmanes de treball per arribar al dia D amb plenes garanties de que tot serà un èxit.
Fins aquí tot més o menys normal, ja que els preparatius no difereixen massa dels que solen ser habituals per una competició d’aquestes característiques. De fet, el calendari de proves està farcit de curses competitives que comporten l’esforç de molta gent. Però la Correm Junts no és una competició més, la Milla de Sarrià té quelcom d’especial que es palpa des del primer moment, quan es preparen els carrers per la competició i comencen a arribar grups de participants vestits, aquest any, amb vistoses samarretes d’un verd que no passa desapercebut.
La il·lusió de corredors i acompanyants va creixent conforme va arribant l’hora de la cursa i els atletes es posicionen a la línia de sortida. Hi ha persones de totes les edats, fins a superar els 1.200 participants. És precisament en el moment de la sortida quan a la Correm Junts comença a provocar pessigolles a la panxa i expressions d’il·lusió en les cares dels participants. Ningú sembla preocupat per la seva marca, tothom està feliç pel sol fet de participar.
Les emocions van creixent conforme avança la cursa i els atletes es van apropant a l’arribada i escolten els seus noms, en boca d’un públic que no deixa d’animar-los. El moment culminant està a tocar i té lloc just al creuar la línia de meta. Aleshores, la Correm Junts fa la seva màgia, les emocions afloren i es reflecteixen en les expressions i en els somriures del que saben que han aconseguit allò que s’havien proposat. I la màgia s’ha de viure, no es pot expressar amb paraules, però sempre té truc. En aquest cas, és molt senzill, ja que consisteix en convertir en protagonistes a les persones amb discapacitat, per demostrar-nos que amb una mica d’ajuda son capaços d’assolir aquells reptes que ens proposem. Un motiu per esbossar un gran somriure i també per deixar escapar alguna llàgrima d’emoció.
